Quan Antoni Amatller, industrial xocolater i col·leccionista d’art, va encarregar a Josep Puig i Cadafalch la reforma d’un edifici del Passeig de Gràcia el 1898, volia una residència que reflectís tant el seu prestigi econòmic com les seves inquietuds culturals. Entre 1898 i 1900, Puig i Cadafalch va transformar completament la finca en la Casa Amatller, una obra que combina tradició històrica i innovació modernista.
La façana és l’element més visible i reconeixible. Inspirada en els palaus gòtics catalans i en les cases flamencues del nord d’Europa, culmina amb un coronament esglaonat que li dona un perfil inconfusible. Els detalls escultòrics, obra d’Eusebi Arnau, narren la identitat i els interessos del propietari: motius relacionats amb el cacau i la xocolata, símbols de l’art i la cultura, i fins i tot animals fantàstics amb referències humorístiques a la seva passió per la fotografia.
A l’interior, la casa combina comoditat moderna i una decoració rica en vitralls, fusta i mosaics. El pis noble, destinat a la família Amatller, integra iconografia que connecta amb la història del cacau i la seva arribada a Europa. Cada sala reflecteix l’ideal burgès d’elevar la vida quotidiana a una experiència artística. Les plantes superiors es van destinar a lloguer i la planta baixa a comerç, en sintonia amb el model residencial de l’Eixample.
La Casa Amatller és, en definitiva, una síntesi històrica: combina la memòria medieval amb l’avantguarda modernista, la vida privada amb la representació pública, i la identitat familiar amb la voluntat cultural d’una ciutat en transformació. Puig i Cadafalch va saber unir tradició i progrés en una obra que continua sent un símbol del modernisme barceloní.
La Casa Amatller, reformada per Josep Puig i Cadafalch entre 1898 i 1900, és un dels edificis més singulars del Passeig de Gràcia. L’encàrrec d’Antoni Amatller —industrial xocolater, viatger i col·leccionista d’art— volia convertir un immoble existent en una residència familiar representativa i alhora un projecte cultural.
Puig i Cadafalch, arquitecte, historiador i polític, va dissenyar un edifici que sintetitza passat i futur. La façana mostra influències gòtiques i flamenques, amb un característic coronament esglaonat. Els elements escultòrics, a càrrec d’Eusebi Arnau, incorporen motius que expliquen la història i els interessos de la família: símbols del cacau i la xocolata, figures al·legòriques i detalls humorístics relacionats amb la fotografia. Alhora, el treball amb mosaicistes i vitrallers aporta una riquesa cromàtica que defineix l’estètica modernista.
A l’interior, el pis noble destaca per la seva decoració temàtica. La gran xemeneia, per exemple, representa l’arribada del cacau d’Amèrica a Europa, amb figures que evoquen la unió de cultures. L’habitatge combina comoditat i tecnologia moderna —il·luminació elèctrica, ascensor i muntacàrregues— amb un ambient artístic pensat per reflectir la identitat burgesa de la família.
Avui, la Casa Amatller és visitable com a museu i conserva bona part del mobiliari i la decoració originals. Juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch, exemplifica la seva capacitat de fusionar història i modernitat, contribuint a definir la imatge cultural de la Barcelona modernista.
Referències (APA7)
-
Casa Amatller. (s. f.). Web oficial. Recuperat de https://amatller.org/
-
Patrimoni Gencat. (s. f.). Casa Amatller. Recuperat de https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/casa-amatller
-
Ruta del Modernisme. (s. f.). Casa Amatller. Recuperat de https://rutadelmodernisme.com/ficha/casa-amatller-es/
-
WikiArquitectura. (s. f.). Casa Amatller. Recuperat de https://es.wikiarquitectura.com/edificio/casa-amatller/
-
Wikipedia. (s. f.). Casa Amatller. Recuperat de https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Amatller