Quan les façanes de l’Illa de la Discòrdia es van aixecar, semblava una guerra d’ostentació. La premsa satírica de l’època en feia burla i parlava de discòrdia estètica. Però el temps ha canviat la mirada: allò que era rivalitat avui és llegat.
Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch no només van competir; van dialogar amb estils i llenguatges diferents, cadascun responent al desig dels seus mecenes de ser recordats. La por a la intrascendència va empènyer els propietaris a rivalitzar en magnificència, i els arquitectes van transformar aquest afany en art i identitat.
Avui, les façanes no parlen només d’uns cognoms, sinó d’una ciutat que ha sabut convertir la discòrdia en patrimoni comú. L’Illa de la Discòrdia és un símbol de com la rivalitat pot esdevenir creativitat col·lectiva i de com els egos privats poden deixar un llegat universal.
La historiografia actual matisa el significat de la “discòrdia”. Segons Gema Martí (2017), la rivalitat no era tant entre arquitectes, sinó entre els propietaris que volien destacar i ser recordats. La competició burgesa, caricaturitzada a les revistes satíriques de l’època com L’Esquella de la Torratxa (1905), es convertí amb el temps en motor de creació artística.
Aquest procés ha deixat una empremta que transcendeix la seva època. Allò que en el seu moment podia semblar una ostentació privada avui és reconegut com a patrimoni mundial per la UNESCO i com un símbol col·lectiu de Barcelona. Les façanes de l’Illa de la Discòrdia mostren com la por a la intrascendència i l’afany de prestigi poden, quan es transformen en art, enriquir la cultura comuna i projectar una identitat al món.
Referències (APA7)
-
Cirici, A. (1983). El Modernisme. Barcelona: Edicions 62.
-
Martí, G. (2017). Domènech i Montaner i els seus contemporanis: relacions i context. Centre d’Estudis Domènech i Montaner.
-
Permanyer, L. (2001). Passeig de Gràcia. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
-
Universitat de Barcelona (UB). (2023). El “postureo” burgès de l’època: modernisme i arquitectura a Barcelona. Recuperat de https://www.ub.edu/cere/forces/proposta/modernisme-i-arquitectura-barcelona-el-postureo-burg%C3%A8s-de-l%C3%A8poca
-
L’Esquella de la Torratxa. (1905). Vinyetes satíriques sobre l’arquitectura modernista. Barcelona.